Tinc la sensació que sempre que proposo un nou lloc somiat m’en vaig molt lluny. A l’Àsia, a Sudamèrica… Doncs avui us porto un lloc somiat que cau bastant més a prop. En concret es tracta del Preikestolen i del Kjeragbolten, dos capritxos de la naturalesa situats als fiords noruecs.

Són indrets visitats únicament per els viatgers que recórren el país per terra ja que els luxosos creuers no hi solen parar ja que són llocs de difícil accés. Ambdós es troben molt propers a la ciutat d’Stavanger, la qual cosa fa que aquesta ciutat sigui ideal per explorar-los.

Però d’un en un! Comencem pel primer, pel Preikestolen.

Com veieu a la fotografia, el Preikestolen és senzillament una gran roca que sobresurt del Lysefjord i que forma un precipici totalment llis de 604 metres d’alçada. Les vistes des de dalt són sensacionals i està clar que aproximar-se a la vora de la roca no és tasca fàcil per els que tenen vèrtig. La superfície de la roca, d’uns 25×25 metres, és travessada per una gran esquerda, el que fa pensar als geòlegs, que algun día -estem parlant de dècades- el Preikestolen caurà. La pujada a la roca no és gaire tècnica tot i que requereix un bon estat físic. Tot i així, famílies amb nens i gent gran s’animen a realitzar el trekking i l’aconsegueixen, per tant, no parlem d’una dificultat gaire elevada.

Per tots aquests motius, la pujada al Preikestolen és una de les coses que intentarem fer durant el proper viatge a Noruega.

Les vistes del Lysefjord des del Preikestolen.

Pel que fa al Kjeragbolten, cal dir que, en aquesta ocasió, sí que estem parlant d’un repte per a més agoserats i sobretot, entrenats.

El Kjeragbolten , com veieu, es tracata d’una petita roca que va quedar incrustada entre dos precipicis. Aquesta roca, amb la suficient superfície i estabilitat per suportar el pes d’una persona, s’eleva ni més ni menys que 1000 metres sobre el fiord. Per tant, és molt més arriscat i perillós que el Preikestolen.

Per arribar-hi, s’ha de fer un dur trekking per al qual no tothom està preparat, però sobretot, i si ja ho dèiem per al Preikestolen, aquesta atracció no és gens apta per a gent que pateixi de vèrtig.

Espero que us hagin agradat aquests dos indrets i sobretot espero que algun dia d’aquí menys de dos mesos estiguem disfrutant de les sobrecollidores vistes des del Preikestolen, la qual cosa relataré per al blog i sobretot, per als lectors.

Ja fa casi un més que ens deleitàvem amb les meravelloses Rock Islands de Palau i avui, he decidit que us mostraré un lloc molt més proper i molt més accessible. De vegades, tot i que sembli impossible, Europa pot tenir molts contrastos i ser molt diferent. Avui us en mostro la prova:

Kizhi Pogost ( o recinte de Kizhi) és una illa situada al llac Ònega, a Rússia. Es tracten de dues esglésies, construïdes el 1714 i per les quals no es va utilitzar cap clau, és a dir, les fustes es van tallar a mida per tal de que totes encaixéssin. Les seves 22 cúpules són una prova de l’habilitat dels carpinters russos.

L’illa té una longitud de 7 kilòmetres i 500 metres de llargada i s’hi pot accedir durant l’estiu amb vaixell des de la ciutat de Petrozadovsk, al nord de Sant Petersburg, l’antiga Leningrad i Petrograd.

El conjunt és, des de 1990, Patrimoni de la Humanitat de L’UNESCO.

Espero que us hagi agradat molt aquest preciós indret que, com sempres, cal apuntar-se’l a la llista dels llocs somiats.

A reveure!

Després de bastants dies sense actualitzar el blog, i molt menys sense afegir-hi un lloc somiat, torno a escriure’n un que cal apuntar-se a la llista dels Must sees. Avui, tornem a canviar de continent, ens en anem a Oceania, en concret a un micro-estat situat a 650 kilòmetres al nord de l’illa de Papúa al Mar de les Filipines: Palau (o Palaos).

Palau és un país relativament jove (va rebre l’independència dels Estats Units el 1994) i té una població d’uns 21.000 habitants. Aquest racó de món -bastant innaccesible per a les butxaques no gaire grosses- té un aeroport a la ciutat més important, Koror. Els vols més freqüents provenen de Guam, Manila, Taipei i Tokio, tot i que també, i sobretot a l’epoca dels turistes, hi ha connexions amb Honolulu i Incheon (Corea del Sud).

Com veiem, el títol consta de dos indrets, i començaré pel primer: les famoses Rock Islands de Palau.

Les Rock Islands (la foto de dalt) formen un gran arxipèlag que consta amb més de 300 illes de petit tamany i de formació coralina, és a dir, que es van formar quan un gran escull de corall es va enfonsar a causa d’algun seísme. Són illes deshabitades però freqüentades casi obligatòriament pels pocs turistes que visiten Palau. Aquests monticuls de vegetació semblen capritx d’algún déu de la bellesa irreal, però si ho són, de reals! Us deixo amb un video d’un viatge amb helicòpter damunt de les increíbles illes:

Però continuem amb l’altre lloc incríble que ens ofereix Palau: el Jellyfish Lake, o llac de les Medusses.

El Llac de les Medusses és un llac situat a una de les illes més grans dels conjunt de les Rock Islands que no té sortida al mar. Aquesta característica, però, no ha estat sempre així: fa milers d’anys, quan el llac es va tancar, una gran població de medusses es va quedar aïllada dins del llac i va sobreviure alimentant-se d’algues i es van començar a reproduir molt ràpidament. Les meduses, són totalment inofensives, i tot i que tenen cèl·lules urticants, el seu tamany és tan petit que no produeix cap tipus de sensació per als humans, per tant, es pot nedar entre elles i fins i tot tocar-les.

Durant la nit, les medusses van fins als 15-20 metres de profunditat a dormir, on hi ha una gran capa de sulfur d’hidrògen (H₂S), per tant, als bucejadors no se’ls permet descendir a l’interior del llac ja que existeix perill de mort. En canvi, a la superfície, no hi ha cap perill i és més, desde la ciutat de Koror, s’organitzen visites recolzades pel Ministeri de Medi Ambient de Palau al preu de 35 € (destinats a la conservació del llac i del conjunt de les Rock Islands).

Espero que us hagi agradat molt aquest lloc (a mi la veritat és que m’encanta!) i m’agradaria dedicar-lo especialment a en Lambert, que espero haver-li despertat unes ganes enormes de conèixer més coses sobre Palau i Micronèsia, l’altre cara més salvatge del Pacífic, on bucejar es converteix en una dansa entre la naturalesa i un mateix.

Gràcies i fins aviat!

I ja en són tres. Tres llocs somiats als que m’agradaria anar. Després d’haver parlat del Monestir de Labrang i del Salar de Uyuni, m’en torno a Àsia i en aquesta ocasió, ens traslladem fins a la illa de Java, a Indonèsia. Concretament anem al monument budista més gran del món; a l’estupa budista de Borobudur.

El Temple de Borobudur, contruit al segle VIII, té l’estructura d’un mandala gegant. Es va construir com a símbol de l’interpretació cosmològica del món amb els diferents estrats: el món dels somnis, el món dels noms i les formes y el món sense forma. Els creients budistes fan un llarg peregrinatge abans de rodejar el temple que segons la llegenda va ser creat per el propi Buda per tal de representar la totalitat del tot.

El Temple es troba a 40km de la ciutat de Yogyakarta – no confondre amb Jakarta, la capital del país- i està inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1991. La millor manera d’arribar al temple és agafar un bus, sovint ple de peregrins indonesis, que surt de Yogjakarta i en 90 minuts realitza el trajecte fins a Borobudur per 25000 Rúpies.

Aquí acaba doncs, aquesta altra entrada dels llocs somiats, us deixo amb aquest vídeo tan genial. Per cert, si vosaltres teniu un lloc somiat, no dubteu en comentar-ho i en dedicare un post!

Us adjunto uns links d’informació:

Pàgina de Lonely Planet sobre Borobudur

Pàgina completa de Wikitravel sobre el temple de Borobudur

Web oficial del temple

Avui us torno a escriure sobre somnis. En concret sobre els meus viatges o llocs somiats. Si fa uns dies us parlava del Monestir de Labrang, a Àsia, avui canvio de continent i em trasllado a l’Amèrica del Sud, en concret a un dels països a més alçada del món, Bolivia, la capital del qual, La Paz, es situa a 3650 metres sobre el nivell del mar.

Però centrem-nos en el lloc en concret; el Salar de Uyuni. Situat, també, a 3663 msnm és el desert de sal més gran del planeta i uns dels paraïsos de l’Altiplano bolivià.

Fa 40.000 anys, el salar estava totalment cobert per aigua amb gran continugut en sal. Quan es va evaporar per la falta derius que hi desenvoquéssin, tota la sal va restar al terra, formant els característics hexàgons que cobreixen tota la superfície. La profunditat actual del salar és de 120 metres i la superfície total fa uns 12.000 metres quadrats.

La Isla del Pescado és una illa situada a 22 kilòmetres de distància dels marges del salar. Inesperadament, en un medi tan sec i estèril, l’illa està plena de càctus gegants (més de 10 metres).

Us deixo, també, amb uns vídeos que tot i ser molt breus, mostren la immensitat del paisatge… senzillament increïble!

Espero que us hagi agradat aquest lloc tant increíble i per si voleu més informació, us deixo amb els següents links:

Lonely Planet, pàginad’Uyuni